El Parlament proclamarà la independència en cas de victòria del sí

La llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya ja és pública. Aquest dimarts, Junts pel Sí i la CUP n’han exposat el contingut en un acte solemne a l’auditori del Parlament. La norma, que avança avui l’ARA, declara la sobirania del Parlament per tirar endavant un referèndum d’autodeterminació i situa la llei en un ordre jeràrquic superior a la resta de normes. També fixa la vinculació dels resultats: en cas que hi hagi més vots del sí emesos que del no es proclama la independència al Parlament. Serà 48 hores després que la sindicatura electoral proclami els resultats. En cas que guanyi el no, el president de la Generalitat procedirà a la convocatòria immediata d’eleccions autonòmiques.

La llei no fixa un mínim de participació però Junts pel Sí i la CUP han insistit en la necessitat d’esperonar-la perquè el referèndum sigui un “èxit”.

L’acte parlamentari ha estat el preludi del que arribarà a la tarda al Teatre Nacional de Catalunya, quan el Govern expliqui els detalls organitzatius del referèndum. JxSí i la CUP han pactat separar el contingut legislatiu que ha de servir per impulsar l’1-O de la llei de transitorietat jurídica, que la majoria sobiranista prefereix, ara per ara, mantenir fora del focus mediàtic. Si bé l’acte del matí ha estat pilotat pels grups parlamentaris -hi han intervingut Jordi Turull, Marta Rovira, Jordi Orobitg i Lluís Corominas (Junts pel Sí) i per part de la CUP Benet Salellas, Joan Garriga, Gabriela Serra i Anna Gabriel-, a la tarda està previst que sigui el Govern qui n’exposi els detalls organitzatius. Ha de resoldre dubtes sobre l’adquisició de les urnes, l’obtenció del cens, el vot exterior o el sorteig de les meses electorals. Salellas , precisament, ha defensat la separació de les dues normes, una llei de referèndum i una llei de transitorietat, perquè es tracta de “dos moments diferents” i responen a majories també diverses.

El primer a intervenir l’acte ha estat el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, que ha presentat la norma com la llei “més important” que es tramitarà al Parlament perquè permetrà a Catalunya exercir el dret a l’autodeterminació. Per part de la CUP, el diputat Joan Garriga ha assegurat que la norma és u n “acte sense retorn” cap al referèndum.

La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, ha estat l’encarregada de fer la defensa més política de la llei de referèndum de l’autodeterminació. “Jurídicament aquesta llei implica l’exercici de l’autodeterminació”, ha sentenciat, assegurant que Catalunya té aquest dret de forma inalienable. També ha defensat que aquest dret forma part de l’estat espanyol perquè ha ratificat els tractats internacionals que el recullen.

Rovira ha assegurat que el dret a l’autodeterminació es desenvoluparà a través del vot, de les urnes i de paperetes i ha assegurat que el Govern de la Generalitat l’implementarà “de forma normal”.

L’encarregada de cloure l’acte ha estat la diputada de la CUP Anna Gabriel que ha explicat que a partir d’ara la llei estarà disponible perquè “tothom se la pugui fer seva” i ha avisat que no s’acceptarà que s’acusi el Parlament de fer un cop d’estat quan el que està fent és dotar-se de l’eina per exercir el dret a l’autodeterminació.

Tal com ha avançat avui l’ARA, la llei de l’1-O preveu que el Parlament declari la independència en cas que guanyi el ‘sí’ i convocar eleccions autonòmiques si triomfa el ‘no’. Sense mínim de participació. L’1 d’octubre podran votar tots els residents a Catalunya majors de 18 anys amb nacionalitat espanyola i els catalans residents a l’estranger que estiguin inscrits al registre de catalans a l’exterior. L’àrbitre del referèndum serà la nova Sindicatura Electoral, formada per cinc experts (juristes i politòlegs) i serà el Govern l’encarregat de sortejar les meses electorals.

Els 10 punts de l’ANC per a saber què passarà d’aquí al setembre

Quin paper ha de tenir l’ANC quan es convoqui el referèndum? Què farà l’entitat davant de les possibles actuacions del govern espanyol? I quina situació preveu després del referèndum? L’ANC es dissoldrà si guanya el sí? Totes aquestes qüestions són damunt de la taula en l’assemblea general que l’ANC fa a Granollers, i queden recollides en el full de ruta que s’hi sotmet a votació. En aquest article, resumim en deu punts quines són les claus per a entendre el futur immediat de l’ANC.

1. Quines condicions ha de tenir el referèndum?
La pregunta que proposa l’entitat és la següent, amb resposta binària de sí o no: ‘Voleu que Catalunya esdevingui una república independent?’ No demana que hi hagi cap mínim de participació ni d’aprovació, seguint les recomanacions de la Comissió de Venècia, per evitar un boicot dels partidaris del no. I demana que hi hagi una supervisió internacional de la campanya i de la jornada de votació.

2. La taula de partits i entitats
L’ANC demana que una taula integrada per partits i entitats –batejada com a Òrgan de Coordinació Nacional– condueixi de manera unitària l’estratègia per al referèndum. Ha de servir per a prevenir, en paraules de Jordi Sànchez, que es cometin errors, i blindar-se dels intents d’intoxicació i dels atacs que hi pugui haver per part del govern espanyol i partits unionistes, tant en l’àmbit polític com mediàtic.

3. El referèndum es fa
La primera possibilitat que preveu l’ANC, i que considera més plausible, és que, malgrat les pressions de l’estat, el referèndum es convoqui i es pugui fer a final de setembre, en una data encara a determinar. ‘Aquesta és la hipòtesi més probable’, explica Jordi Sànchez . L’ANC farà campanya pel sí, i proposa que la campanya sigui unitària entre partits i entitats. ‘Si guanya el sí, el Parlament de Catalunya haurà de proclamar la independència. Tot seguit, el govern del país, amb el mandat del Parlament de Catalunya i, sobretot, de les urnes, haurà de comunicar a la comunitat internacional la seva aparició en l’escenari dels estats.’

4. I si hi ha una ingerència de l’estat abans del referèndum?
En cas que sigui impossible la convocatòria formal del referèndum per la supressió, inhabilitació i intervenció de les institucions de govern catalanes, ‘l’ANC organitzarà les mobilitzacions necessàries perquè el Parlament de Catalunya aprovi la llei de transitorietat jurídica i proclami la independència’. En aquest sentit, Jordi Sànchez parlava amb aquesta contundència: ‘Si toca anar al carrer i quedar-nos-hi per defensar les nostres institucions, ho farem. I si hem d’estar a la porta del parlament perquè els nostres diputats s’hi reuneixen per aprovar el que hagin d’aprovar, hi estarem.’

Si el parlament no pogués fer-ho, l’ANC instarà els càrrecs electes integrats en l’Assemblea d’Electes de Catalunya a assumir la representació institucional de Catalunya, convocant el referèndum o proclamant la independència.

5. I si l’estat impedeix per la força el referèndum una vegada convocat?
Sobre aquest punt, el president de l’ANC diu: ‘Creiem que això no passarà perquè, per l’estat espanyol, prohibir físicament un referèndum, perseguir urnes, té un cost tan elevat i uns resultats tan incerts, que seria molt poc intel·ligent que ho fes. És clar, la intel·ligència no és obligada.’ Però, i si passa? L’ANC preveu mobilitzacions per a defensar el referèndum el dia mateix de la votació, si fes falta. ‘Si l’estat opta per la coacció física, per perseguir urnes, ha de saber que suarà tinta, perquè hi haurà més gent disposada a posar urnes i a obrir col·legis que no agents judicials o policies a segrestar-les’, diu Sànchez.

Però, si físicament fos impossible de fer el referèndum, l’ANC donarà suport a les institucions catalanes perquè ‘proclamin la independència i reclami el suport de la comunitat internacional’.

6. La mobilització de l’Onze de Setembre
Després de cinc anys de mobilitzacions multitudinàries per la independència coincidint amb la Diada, l’Onze de Setembre pot escaure o just abans de la campanya o de ple en la campanya pel referèndum. Tant això com la reacció que hi hagi hagut fins aquell moment de l’estat condicionaran el caràcter de la mobilització. Enguany es concentrarà a Barcelona, a diferència de l’any passat, que va ser descentralitzada.

7. I després del referèndum?
Una vegada fet el referèndum, si el sí guanya, l’ANC ‘instarà el Parlament de Catalunya a dur a terme immediatament la proclamació de la independència i l’inici efectiu del procés de desconnexió amb l’estat espanyol, amb el ple desplegament de la legalitat catalana’. Si escau, l’entitat ‘portarà a terme una mobilització popular permanent per garantir que [la independència] sigui declarada’.

8. El procés constituent
Quan la independència ja sigui efectiva, l’ANC promourà la participació ciutadana en el procés constituent i en les eleccions constituents que es facin en una data per a determinar, però que podria ser la primavera de l’any vinent. En aquest context, l’ANC considera necessari que hi hagi o bé una constitució provisional o bé el desplegament de la llei de transitorietat per garantir un paraigua legal fins que no s’aprovi la nova constitució.

9. Els Països Catalans
Una de les novetats que presentava la proposta inicial de full de ruta que va fer pública el secretariat de l’ANC era la voluntat de treballar ‘perquè la constitució catalana reconegui el dret de ciutadania de totes les persones dels altres Països Catalans que la sol·licitin’. Finalment, en el document que es vota en l’assemblea general aquesta referència ha desaparegut. També es rebaixa el to reivindicatiu inicial sobre el suport a les aspiracions de sobirania de la resta del país i desapareix la referència a enfortir el lligam amb l’estat andorrà.

10. El futur de l’ANC
L’ANC és una entitat creada amb un objectiu: que Catalunya sigui independent. Si aquest objectiu s’assoleix, quin ha de ser el futur de l’entitat? És un tema de debat intern: inicialment, la proposta de full de ruta que feia el secretariat indicava que, una vegada assolida la independència, l’ANC es reuniria en assemblea per aprovar-ne la dissolució. El text que es vota avui diu: ‘Un cop proclamada la independència, l’ANC restarà amatent a les necessitats i els requeriments del nou estat català, treballant fermament per a la seva consolidació i contribuint a ser garants de la seva sobirania. Un cop consolidat el nou estat, l’ANC convocarà una assemblea general extraordinària per decidir el seu futur.’

Ens activem pel Sí!

L’Assemblea Nacional Catalana fa un pas endavant pel Sí al Referèndum. L’entitat sobiranista ha revelat el misteri dels Sís gegants que van aparèixer pel territori diumenge i ha presentat la nova imatge i el lema del Sí a la República Catalana davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Barcelona.

Una bafarada amb un sí, una gràfica colorista i alegre i el lema “El canvi ets tu” composen una campanya per fer que tothom se sumi a la construcció d’un nou país al món i d’un futur millor per als ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vinguin.

Un sí afirmatiu i positiu que cerca generar simpaties dins i fora de les nostres fronteres. El lema és una mà estesa i una crida a la responsabilitat de cadascú. La bafarada és símbol de diàleg, d’entesa, d’arguments, de democràcia, de conjunt.

Els Sís gegants que van aparèixer per sorpresa a diverses ciutats del país aniran viatjant per la geografía catalana, i avui s’han pogut veure a la muntanya de Montjuïc. L’ANC també demana als ciutadans que omplin els seus balcons dels colors del Sí, per això repartirà domassos dissenyats expressament durant aquesta setmana i fins el dia de Sant Jordi.

El primer acte massiu del Sí serà l’Assemblea General Ordinària de Granollers, el proper 29 d’abril, on l’ANC espera donar l’empenta definitiva al referéndum de setembre.

L’ANC defensa proclamar la independència si l’Estat impedeix el referèndum

Ho diu el full de ruta que el seu Secretariat Nacional ha aprovat per unanimitat i que ha penjat al seu web: els socis han rebut la proposta aquest dimecres i podran estudiar-la i presentar esmenes de cara a l’Assemblea general.

El document aprovat es traslladarà a les bases en aquesta assemblea general ordinària, que s’ha convocat per al dissabte 29 d’abril a Sabadell.

El text afirma que “davant la impossibilitat física de fer el referèndum o la seva supressió, la inhabilitació o la intervenció de les institucions de govern catalanes, l’ANC organitzarà les mobilitzacions necessàries” perquè el Parlament aprovi la Llei de Transitorietat Jurídica i proclami la independència.

Afegeix que una inhabilitació del president i d’electes del Govern o del Parlament o una suspensió o intervenció de l’autonomia haurien de comportar que l’Assemblea d’Electes de Catalunya (Aecat) assumís “la màxima representació legítima, sobirana i institucional de Catalunya per completar el procés d’independència”.

El document constata que l’Aecat (fundada per l’Associació de Municipis per la Independència, AMI) hauria de tenir la capacitat de proclamar la independència; de redactar, aprovar i sancionar normes jurídiques de la nova legalitat, i de convocar immediatament eleccions constituents.

El text també preveu que l’aprovació de la Llei de Transitorietat provoqués que el Govern central volgués impedir el referèndum amb mesures “coercitives”: l’ANC només consideraria vigent la legislació de la llei de desconnexió; faria costat a les institucions catalanes; activaria l’Aecat si és necessari, i reclamaria el suport de la comunitat internacional.

El TSJC inhabilita la democràcia a Catalunya

El TSJC ha dictat avui la sentència que inhabilita la democràcia a Catalunya. El tribunal ha optat per seguir les directrius polítiques d’un govern central antidemocràtic i ha preferit condemnar les urnes abans que fer justícia.

La sentència no només inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, també condemna els dos milions de ciutadans que van anar a votar el 9 de novembre de 2014.

L’ANC no accepta una decisió judicial que posa en qüestió els fonaments de l’Estat de Dret, i crida a la ciutadania a preparar-se per acompanyar i defensar les nostres institucions legítimes en els mesos claus d’avui fins al referèndum.

Un president al banc dels acusats

attachment-1-1_1_630x630

Per primera vegada a la història aquest dilluns veurem un president de Catalunya assegut al banc dels acusats d’un tribunal, en plena democràcia, per complir el mandat com a governant d’un país. Aquesta és bàsicament la tesi de la defensa amb la que els advocats d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau treballen des de la seva imputació.

La preparació del judici, que comença aquest dilluns, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que té previst que acabi el divendres, 10 de febrer, s’ha intensificat aquestes últimes 48 hores. Tot i la jugada de la Fiscalia Anticorrupció per distreure els lletrats del judici del 9-N amb l’operació Pika, els advocats s’han tancat amb els acusats per preparar el judici més important i mediàtic que han afrontat fins ara, pel context polític, social i pel tipus de delictes que porten al banc dels acusats a la cúpula d’un govern.

El tribunal que jutjarà Mas, Ortega i Rigau està presidit pel mateix president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos. Amb ell, els magistrats Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez seguiran la vista. Barrientos serà l’encarregat, com a ponent, de fer el text de la sentència un cop acabat el judici. Una sentència que no s’espera per abans dels 15 dies posteriors al judici.

Els arguments de la defensa

Mas, Ortega i Rigau s’enfronten a penes de 9 i 10 anys d’inhabilitació pels delictes de desobediència greu i prevaricació. Els acusen de desobeïr l’ordre del Tribunal Constitucional que va prohibir la preparació de la consulta del 8 de novembre del 2014. En la resolució, el tribunal evita advertir Mas sobre l’obligatorietat de complir les seves decisions, com demanava l’Estat, però estableix que queden suspesos tots els actes “de preparació de la consulta o vinculades a ella”.

Per aquest motiu fonts de la defensa mantenen que “no s’ha desobeït ningú” i en això basaran bona part dels seus al·legats per obtenir l’absolució de Mas, Ortega i Rigau.

Els arguments de l’acusació

La Fiscalia, però acusa l’ex president, l’ex vicepresidenta i l’ex consellera d’ensenyament d’haver desobeït intencionadament el TC i d’intentar fer creure que havien deixat l’organització de la consulta del 9-N en mans de voluntaris: “Generar l’aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així”, diu l’escrit d’acusació. I assegura que “els acusats eren plenament conscients que amb això trencaven l’obligat acatament a les decisions del Tribunal Constitucional”, diu en el seu escrit d’acusació el Ministeri Públic.

Reclama, a més, a Mas una indemnització de 36.000 euros i a les conselleres de 30.000. En el tancament de la instrucció el jutge ja va retirar el delicte de malversació de diners públics que demanava la Fiscalia i que era el que comportava la pena més alta, més greu i més exemplificant: la presó.

La Fiscalia considera Mas l’autor dels fets i Ortega i Rigau, cooperadores necessàries.

El guió previst

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han de declarar el mateix dia que comença el judici, dilluns, després de les qüestions prèvies. No se sap, per tant, a quina hora faran la declaració. Tot i que el jutjat ha previst sessions només de matí, hi ha totes les tardes reservades per si s’allarga.

Segons el guió previst, a partir de dimarts desfilaran 35 testimonis per la sala de vistes entre els quals hi ha l’exconseller de la Presidència, Francesc Homs, també imputat pel 9-N, però amb la causa al Tribunal Suprem per la seva condició d’aforat. Homs declararà el 8 de febrer, dimecres, juntament amb els expresidents del Parlament Núria de Gispert i Joan Rigol.

El mateix dia estan citats l’exalcalde de Barcelona i regidor de CiU Xavier Trias i el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch. El coordinador de la consulta, Joan Cañada i l’exdiputada Gemma Calvet, declararan el dimarts, 7 de febrer.

El tribunal ha desestimat la petició de les defenses perquè el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá declarin com a testimonis en el judici.

El dijous a darrera hora i el divendres hi haurà els informes pericioals. I si tot va sobre el previst, divendres es faran els informes finals de totes les parts. El Tribunal ha reservat el dilluns 13 de febrer per si s’allarguen les compareixences i necessiten un dia més per tancar el judici.

Desplegament de makro judici al tribunal

L’equip que prepara el judici ho fa amb la vista posada dins i fora la sala de vistes. Aquestes últimes setmanes han hagut de citar totes les parts i tots els testimonis, revisar les proves que s’han de presentar en el judici i garantir que tot funcioni, com el senyal institucional.

No són aliens a la convocatòria massiva de la mobilització de suport que es prepara per dilluns, i tot i no mostrar-se excessivament preocupats, sí que són concients del que suposa.

Hi ha acreditats 342 periodistes, fotògrafs, càmeres de televisió i tècnics de 70 mitjans de comunicació, set d’ells estrangers, seguiran el judici. S’han habiltiat 3 sales de premsa, el senyals del judici es realitza amb tres càmeres i per primera vegada a Catalunya es podrà seguir en directe per streamming.

La seguretat

Hi ha més de 20.000 persones inscrites a la convocatòria de suport. I el Govern en ple, menys els consellers Mundó i Jané, tenen previst acompanyar els acusats fins la porta del TSJC. El que suposa un desplegament de seguretat, també, excepcional.

A les portes del TSJC hi haurà diverses unitats dels Mossos d’Esquadra. Les habituals en esdeveniments d’aquest tipus, i les que s’han encarregat de la seguretat els dies que han anat a delcarar els mateixos acusats, la presidenta del Parlament Carme Forcadell o Francesc Homs, com la ARRO, amb el reforç de les unitats de Seguretat Ciutadana i les escortes personals de cada un dels membres del govern que aniran des del Palau de la Generalitat fins al TSJC.

Font: http://www.elnacional.cat