Manifest: Quatre mesos de fred

Gràcies per no oblidar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, cap dia, QUATRE mesos! Gràcies per ser aquí! Manifestant-nos un cop més, ens expressem lliurement, políticament. Manifestant-nos, fem política. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó per manifestar-se, per fer política, per les seves idees. Gràcies, companys, per ser-hi sempre, per recordar a cada instant amb els vostres llaços grocs que hi ha gent a la presó. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart mantenen la seva fortales per tots aquests petits gestos i per les grans mobilitzacions i pels milers de cartes enviades a la presó de Soto del Real. Recordem un cop més la veritat, diem que tota aquesta persecució és injusta, basada en acusacions falses, amb mesures penals excessives, desproporcionades. Ho veu una immensa majoria de gent a Catalunya, ho diu cada vegada més gent a tot arreu. Ara fa pocs dies ho ha dit Amnistia Internacional. La causa de la llibertat sempre rebrà la solidaritat de les persones que són capaces de mirar el món amb ulls nets.

La repressió que ara patim afecta tota la democràcia, tothom en pateix i tothom en patirà. Si els drets fonamentals i les garanties judicials són vulnerats repetidament en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, si poden ser interpretats arbitràriament per un jutge, d’ara endavant qualsevol ciutadà podrà veure vulnerats els seus drets fonamentals i les garanties judicials, podrà ser interrogat i jutjat per republicà i independentista. Tenim quatre presos polítics a Soto del Real i a Estremera! Pensem també cada dia en Oriol Junqueras i en Quim Forn. Pensem cada dia en el nostre president i consellers legítims a l’exili. Farem costat sempre a tots els nostres representants polítics, ara perseguits per haver escoltat les urnes. Vam estar pendents aquest dimecres de Mireia Boya quan va haver de comparèixer davant del Tribunal Suprem. Estarem pendents els dies que ara vindran de Marta Pascal, Marta Rovira, Artur Mas, Neus Lloveras i Anna Gabriel.

L’Estat espanyol utilitza els seus tribunals per negar-nos, no ens escolta, no dialoga, no respecta la nostra veu a les urnes. Nega els nostres drets. Nega la nostra llibertat. Segueix una vella estratègia que l’ha conduït moltes vegades al desastre i la misèria. Els recordarem que ja poden intentar frenar-nos. Nosaltres som lliures, ens hem tornat més lliures des del 16 d’octubre, quan van fer entrar a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, dos homes de pau. Ens hem tornat més lliures perquè hi ha una majoria de gent que ja no consenteix a obeir aquest Estat. Continuarem tossudament alçats, sense violència, per no donar cap argument espuri als qui acusen Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i els tracten gairebé com si fossin terroristes. Som el moviment pacífic per la independència de Catalunya, per la República Catalana.

Demanem que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart surtin immediatament de la presó. També demanem l’alliberament d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Que s’acabi d’una vegada aquesta vergonya espanyola, pròpia dels temps més negres de la seva història. Cap democràcia priva de la llibertat a ningú per defensar les seves idees polítiques pacíficament. Això va de democràcia i la defensa de la democràcia ens tindrà sempre a punt a tots nosaltres, sempre als carrers!

 

Així es va omplint, tram per tram, l’acte de la diada de l’Onze de Setembre

La cruïlla entre dos dels principals carrers de la ciutat de Barcelona serà aquest any l’escenari de la mobilització de l’Onze de Setembre, la Diada del Sí. Les coordenades sónAragó amb passeig de Gràcia per formar un gran signe de suma (+) coincidint amb la campanya pel ‘sí’ a la independència de cara al referèndum de l’1 d’octubre.

L’objectiu, segons l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), és traslladar un “missatge positiu” que sigui capaç de “sumar a tothom” en el camí cap a l’estat propi. L’ANC vol convertir la cruïlla en un “esclat de colors” a favor de la República Catalana fent un repàs de totes les mobilitzacions que hi ha hagut fins ara.

Quaranta-nou trams 

Com és habitual en les mobilitzacions de la Diada, la manifestació es divideix en trams per assegurar una distribució homogènia dels participants. Aquest cop n’hi ha 49 i, de moment, ja hi ha més de 35.000 persones inscrites, segons l’ANC. L’ocupació dels trams és, ara mateix, la següent:

• Un tram ple
• Un tram amb ocupació mitjana

• Dos trams amb poca ocupació

• 45 trams amb ocupació baixa

Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web o per telèfon, i de manera individual o en grup. El sistema atribueix un tram segons la comarca on viu el participant. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, ha assegurat aquest dilluns que ja hi ha més de 100 autocars inscrits.

La Diada del Sí començarà a les 17.14 hores, però l’organització recomana ser al tram assignat a les 16.00 hores.

El Parlament proclamarà la independència en cas de victòria del sí

La llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya ja és pública. Aquest dimarts, Junts pel Sí i la CUP n’han exposat el contingut en un acte solemne a l’auditori del Parlament. La norma, que avança avui l’ARA, declara la sobirania del Parlament per tirar endavant un referèndum d’autodeterminació i situa la llei en un ordre jeràrquic superior a la resta de normes. També fixa la vinculació dels resultats: en cas que hi hagi més vots del sí emesos que del no es proclama la independència al Parlament. Serà 48 hores després que la sindicatura electoral proclami els resultats. En cas que guanyi el no, el president de la Generalitat procedirà a la convocatòria immediata d’eleccions autonòmiques.

La llei no fixa un mínim de participació però Junts pel Sí i la CUP han insistit en la necessitat d’esperonar-la perquè el referèndum sigui un “èxit”.

L’acte parlamentari ha estat el preludi del que arribarà a la tarda al Teatre Nacional de Catalunya, quan el Govern expliqui els detalls organitzatius del referèndum. JxSí i la CUP han pactat separar el contingut legislatiu que ha de servir per impulsar l’1-O de la llei de transitorietat jurídica, que la majoria sobiranista prefereix, ara per ara, mantenir fora del focus mediàtic. Si bé l’acte del matí ha estat pilotat pels grups parlamentaris -hi han intervingut Jordi Turull, Marta Rovira, Jordi Orobitg i Lluís Corominas (Junts pel Sí) i per part de la CUP Benet Salellas, Joan Garriga, Gabriela Serra i Anna Gabriel-, a la tarda està previst que sigui el Govern qui n’exposi els detalls organitzatius. Ha de resoldre dubtes sobre l’adquisició de les urnes, l’obtenció del cens, el vot exterior o el sorteig de les meses electorals. Salellas , precisament, ha defensat la separació de les dues normes, una llei de referèndum i una llei de transitorietat, perquè es tracta de “dos moments diferents” i responen a majories també diverses.

El primer a intervenir l’acte ha estat el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, que ha presentat la norma com la llei “més important” que es tramitarà al Parlament perquè permetrà a Catalunya exercir el dret a l’autodeterminació. Per part de la CUP, el diputat Joan Garriga ha assegurat que la norma és u n “acte sense retorn” cap al referèndum.

La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, ha estat l’encarregada de fer la defensa més política de la llei de referèndum de l’autodeterminació. “Jurídicament aquesta llei implica l’exercici de l’autodeterminació”, ha sentenciat, assegurant que Catalunya té aquest dret de forma inalienable. També ha defensat que aquest dret forma part de l’estat espanyol perquè ha ratificat els tractats internacionals que el recullen.

Rovira ha assegurat que el dret a l’autodeterminació es desenvoluparà a través del vot, de les urnes i de paperetes i ha assegurat que el Govern de la Generalitat l’implementarà “de forma normal”.

L’encarregada de cloure l’acte ha estat la diputada de la CUP Anna Gabriel que ha explicat que a partir d’ara la llei estarà disponible perquè “tothom se la pugui fer seva” i ha avisat que no s’acceptarà que s’acusi el Parlament de fer un cop d’estat quan el que està fent és dotar-se de l’eina per exercir el dret a l’autodeterminació.

Tal com ha avançat avui l’ARA, la llei de l’1-O preveu que el Parlament declari la independència en cas que guanyi el ‘sí’ i convocar eleccions autonòmiques si triomfa el ‘no’. Sense mínim de participació. L’1 d’octubre podran votar tots els residents a Catalunya majors de 18 anys amb nacionalitat espanyola i els catalans residents a l’estranger que estiguin inscrits al registre de catalans a l’exterior. L’àrbitre del referèndum serà la nova Sindicatura Electoral, formada per cinc experts (juristes i politòlegs) i serà el Govern l’encarregat de sortejar les meses electorals.

Parlament de Jordi Sànchez a l’acte “Referèndum és Democràcia